« Dis, papi, pourquoi tu
vas apprendre l’occitan à la FAC » ?
L’autre jorn ma pichòta
felena me diguèt « dis, papi, pourquoi tu vas apprendre l’occitan à
la FAC » ?
Tota la setmana aquela question me tafura lo cap. E òc per de que ?
Vau donar rason als amics que se trufan de ieu. Siàs lo
vièlh que va aquò de la FAC per faire
l’estudiant jové . Bon, aquò es vrai e aquò es dich. Aquò m’en cagui sos una
còlas de « counassas de primièra categoria
de rugbi o de cantaires que s’embugan al rosat de còstas de ròse totas las
jornadas »
Apuèi me diguèri es per me
remembrar de ma pichòta enfància de mon papéta Enric
qu’éra un òme bon, intelligent, moderaire e tanben de ma mameta Marcelle qu’a totjorn trabalhat a la fornariá vestida de negre
per de que aquesta epòca las femnas portavan dòl
de quoqu’ un de la familha de tots
temps. Per las doss tantas de ieu qu’eran quauqu’un mai joves, aquò las agradava pas e se bolegairan per faire cambiar tot aquò . Ara quora
vesi aquelas « bedigassas » de vint ans que vòlon portar lo
« voile » pensi a las doas tantas e tanben las mametas que se son
tustat per l’escampar. Ma tanta Nicole era una de primièra a faire la FAC n’i a
que disian quera per trapar de garçons , una joveta a la FAC èra mal vist
Pensi tanben a totes los
contestataires ecolos que vòlon gardar las zonas umidar cal demanda als vendemiaires de camarga al aquestes que
fasian las vendemias amb de « nopic » per pas se faire picar la
testa e tanben d’autras causas que pòdi pas dire.
Que vòlon aquestes ZANTIS ?
tot que tornèssem cagar al fon de l’òrt e portèssem lo cagador de la nuèit dins
un farrat cada matin
Ieu ai
conescut tot aquò e vòli pas i tornar e aquò es l’occitan que me lo remeùbra.
E pauc
a pauc de devenir bilingue « e oh ! los kounassas sai un pauc
bilingue »aquò vos espanta, es de
bon far per parlar d’ autras lengas,
cresi que los pichòts que coneisson
l’occitan son avantatjats
Tornar
encara aprene l’occitan te fa
vaire que l’occitan a empegat tota ta vida, es una causa qu’es dins ton ventre
e o sabiàs pas. Aquela causa, es la tradicion
Oh! o sabi ,soi un vièlh con que se ditz, i a de causas qu’èran melhoras abans, lo
virtual de ara m’agrada pas. De que vòs, ieu, aimi las fèstas vòtas, los vestiaris de rugbi que sentisson lo camfre e las tresenas
mieg-temps, los buòus al camp e los ametlièrs
en flor, lo rosat frescadet, los gratelons plan gras, aimi cantar amb los
amics, aimi las femnas que passejan amb de roubes vestit
cortetas, un tafanari virtuel es pas un tafanari es una imatge d’épinal , es
pas aquò que fara peta lo termomètre e mai gonflar las alibòfis coma ditz lo mèstre
Jean Victor Aioli . De que vòs faire amb una esquina de femneta
« ipad » virtuala
Portatzs-vos
plan e venètz amb ieu per aprendre la lenga nòstra se pòt que vos ai donat l’aficion
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire