mardi 24 mars 2015

Los campairòls de claudi Picot




Los campairòls de Claudi Picot

A Lunàs,  lo matin cal començar la jornada per  dejunar  amb la forqueta,  dos uòus al plat amb un tròç de cambajon e un talhon de Roquefort  e un cop de rosat , aquò es de bon per  debutar la jornada.
 Es aital que me diguèri  «  vau faire de VTT ». Es un bel matin dé octobre,  aquò es bon per restar jove e per faire lo bèl  dins Lunàs. Al primièr me passegi davant lo "Parlament".
Cal dire lo  Parlament es lo luòc lo mai important de Lunàs, a l’ombra dels maronièrs sus un parelh de bancs,  los òmes jacasan de tot e de res e agachan lo monda que passeja. D’aquel endrech se pot veire  la glèisa, lo pont del Gravezon, la passejada de las platanetas e tamben la  rota granda , se pòt tot veire.Tot comença aqui, las décisions municipalas, las rumors publiquas, çò fals, çò vertadièr, tot te disi, tot. Una causa se pòt pas dire, quicòm que degun te n va parlar. Aquela causa es l’endrech ont se pot trapar los campairòls.

 Oh ! Claudi de que fas aqui de bon matin tot solet al Parlament ? M’emmerdi,  Enric,  m’emmerdi, agacha, soi tombat dins l’Escarairàs e me soi petat lo pè  e  copat tres costèlas. Pòdi pas marchar , soi coma un con assetat coma un inocentàs de Poya. E tu, Enric ont vas amb ton enquestre de ric,  aquò còsta car, ieu per montar a Peyrolis ai pas besont de tot aquò  ,monti a pè
Cal dire que Claudi es lo mai grand braconaire de l’Escandorgues,  trochas , todres, conilhs,  perdigalhs,  tot aquo lo coneis e par dessus tot coneis los endrechs dels campariòls e ne’n parla jamai a degun. Los endrechs de campairòls es una causa que se ditz pas,  mai sus son lièch de mort
E be Claudi vau montar la còste del Camèl puèi l’ort de Folquier e lo còl del Teil, bon Claudi me’n vau e a mai
Enric esperas un pau, dins lo grand virador de la costa , laissas  la  bicicleta, davalas d’un lo réc e de l’autre costas  te cal cercar  las pichotas muralhas del vièlh mas de Cussol , agachas darrier jos lo ronsàs,  traparas un polit campairol.
Soi restat complètament  espantat  lo « rei Claudi PICOT »m’avià donat un petolhet de campairòls, aquo es una marca d’amistança que me laissa de cuol e me fai tustar lo còr , soi completament estabanit ,mer…mer.. mercé Claudi,  me’n vau vite sul pic
Escali la còsta del Camèl mai vite que Virenque dins lo Ventorn, ai  lèu fach de davalar lo rec,trapi lo ronsàs e aqui l’ai vist , venià de sortir de nuèit un tap, de que disi un tapassas de champanhe una  meravilha, fèrm  pas ges d’asticots ni de  babòtas,  mai polit, se pòt pas trapar.
Soi encara tot estabousit, me cal dintrar a l’ostal aquò es pas possible, m’o cal pas  dire. Degun me creirà
Aqueste campairòl,l’ai copat en pichòtas lamellas, aital  las pèças de cinc francs, un filet d’òli d’olivas et dos grans de sal gròsse  la Baleine sus cada borcin.
 Me soi dit,  vau tastar quicòm qu’es una legenda, una causa impossibla, e non es vrai, es pas un pantais , chut , chut , cal pas lo dire es  un sècret que degun deu coneisser

lundi 9 mars 2015

dis papi pourquoi apprendre l'occitan





« Dis, papi, pourquoi tu vas apprendre l’occitan à la FAC » ?

L’autre jorn ma pichòta felena me diguèt  « dis, papi, pourquoi tu vas apprendre l’occitan à la FAC » ?
Tota la setmana aquela question  me tafura  lo cap. E òc per de que ?
Vau donar rason  als amics que se trufan de ieu. Siàs lo vièlh  que va aquò de la FAC per faire l’estudiant jové . Bon, aquò es vrai e aquò es dich. Aquò m’en cagui sos una còlas de « counassas de primièra   categoria  de rugbi o de cantaires que s’embugan al rosat de còstas de ròse totas las jornadas »
Apuèi me diguèri es per me remembrar de ma pichòta enfància de mon papéta Enric qu’éra un òme bon, intelligent, moderaire e tanben de ma mameta Marcelle  qu’a totjorn trabalhat a la fornariá  vestida de negre per de que aquesta epòca  las femnas  portavan dòl  de  quoqu’ un de la familha de tots temps. Per las doss   tantas de ieu qu’eran quauqu’un  mai joves, aquò las agradava pas e se  bolegairan per faire cambiar tot aquò . Ara quora vesi aquelas « bedigassas » de vint ans que vòlon portar lo « voile » pensi a las doas tantas e tanben las mametas que se son tustat per l’escampar. Ma tanta Nicole era una de primièra a faire la FAC n’i a que disian quera per trapar de garçons , una joveta a la FAC èra  mal vist
Pensi tanben a totes los contestataires ecolos que vòlon gardar las zonas umidar cal demanda  als vendemiaires de camarga al aquestes que fasian las vendemias amb de « nopic » per pas se faire picar   la testa e tanben d’autras  causas que pòdi pas dire.  Que vòlon aquestes  ZANTIS ? tot que tornèssem cagar al fon de l’òrt e portèssem lo cagador de la nuèit dins un farrat cada matin
Ieu ai conescut tot aquò e vòli pas i tornar e aquò es l’occitan que me lo remeùbra.
E pauc a pauc de devenir bilingue « e oh ! los kounassas sai un pauc bilingue »aquò vos espanta, es  de bon far per parlar d’ autras lengas,  cresi que los pichòts que coneisson  l’occitan son avantatjats
Tornar encara   aprene l’occitan te fa vaire que l’occitan a empegat tota ta vida, es una causa qu’es dins ton ventre e o sabiàs pas. Aquela causa, es la tradicion
Oh!  o sabi ,soi un vièlh con que se ditz,  i a de causas qu’èran melhoras abans, lo virtual de ara m’agrada pas. De que vòs, ieu,  aimi  las fèstas vòtas, los vestiaris de  rugbi que sentisson lo camfre e las tresenas mieg-temps, los buòus al  camp e los ametlièrs en flor, lo rosat frescadet, los gratelons plan gras, aimi cantar amb los amics, aimi  las  femnas que passejan amb de roubes vestit cortetas, un tafanari virtuel es pas un tafanari es una imatge d’épinal , es pas aquò que fara peta lo termomètre e mai gonflar las alibòfis coma ditz lo mèstre Jean Victor Aioli . De que vòs faire amb una esquina de femneta « ipad » virtuala
Portatzs-vos plan e venètz amb ieu per aprendre la lenga nòstra se pòt que vos  ai donat l’aficion