jeudi 14 avril 2016

blog29 un S per los vielhs




Blog 29 Un S per los vièlhs
Un autre que nos pren per un cambajon. Un autre que me fa montar la colera.
Agachatz !! Se ditz que per los vièlhs caldra metre un S sus lo cuol de la veitura. Lo qu’a lançat l’idèa se noma Renart. Porta plan son nom aquela bestia de malaür. Es el que fabrica los pega-solet, los « autocollants ». De segur aquò es de bon per faire dintrar d’argent. E los aberits de politicas, las elitas de la securitat rotièra an trapat aquò plan bon. Del moment que fai cagar lo monde es una bona idèa. Ieu vòli dire a Renart de faire de pegas amb un C. Lo C de con. Lo C de conàssas. Lo C de conariás. Lo C de colhons a metre sus lo cap d’aqueles aberits .Veiràs que n’i a un molon que seràn empegats. E Renart farà d’argent. Renart aurà pas besonh de faire cagar los senhors amb un S coma sacrat. Amb un S coma sacrifiat
Bon messieurs les politiques, les élites autoroutiers, les renarts de toutes espèces, je vous le dis en français car l’occitan surement vous ne devez pas le comprendre. Le S au cul on ne le mettra pas. Mais le pied au cul on peut encore vous le mettre, on a aussi un bulletin de vote. A moins que vous le supprimiez pour les vieux. Alors il va manquer du monde sur les bancs de l’assemblée nationale et sénat
Los vielhs di campanha , los vielhs di ciotats (sur l’air du chiffon rouge)
Petarem la castanha se sèm pas escotats
Le S au cul on le mettra pas
Lo pè al cuol anatz l’agantar
 Bis los vièlhs di campanha (bis)
 Bon tot aquò me dona la secada, vau quèrre un tròç de fogaça salada als gratelons de porcèl plan gras e se pòt un morci de coanetas  amb un cop de rosé frescadet, lo rosat que fa bronsar. Lo rosat de las sablas de Camarga                                                                                                                                                                                            Al reveire amics 
 

vendredi 8 avril 2016

blog 28 lo crit de la fogaça




Lo crit de la fogaça
N’i a que barrutlan totas las nuechs per escotar lo bram del cèrvi, d’autras aspèran totas una dimenjada per veire « star woord ». Nautres d’Aigas Mòrtas, sèm un molonet de baugs que vòlon escotar una causa sens pretencion, tota fineta que te cal dressar l’aurelha per l’ausir :  Lo crit de la fogaça. Vos cal conesser un bon pastissièr. S’avètz  aquò, es pas encara ganhat, vos cal èstre d’Aigas Mòrtas et demorar « intra- muros » dins las muralhas. Vos cal estre o tanben plan conesser un amic de l’aristocracia « intra-muros »
Puèi vos cal levar de bon matin, anar a çò de Laurenç  Peitavin lo pastissièr crompar una fogaceta salada per lo pichòt dejunar. 
A çò de la pastissariá vos cal cridar : « Eh ! Laurenç  l’as sortida ta fogaça? » « E òc Enric es lo moment. Vòs intendre ? » «De segur Laurenç que vòli la veire e tanben l’escotar »
Laurenç amb la longa rispa de fusta, sòrt delicatament amb amor lo pastisson de fogaça  del fornil plan daurada, plan rosselada. Lo grand moment magic es arribat. Laurent aganta lo botelhon de flor d’irangièr e plovineja  tot lo còrs bronsat de la bèla Fogaça. Aqui Fogaça se met a cantar, a cridar de bonaür. Un pichòt grgrgrgrgrigrigri. Un pauc coma lo ronron del cat. Coma un pichòt sospir sensual erotic. Un sospir d’amorosa. Aital, de seguida, un molon d’ideas polissonas  traversan lo cap. Fogaça  se calma. Fogaça es presta. Es lo moment esperat de la potonejar.
« Bon, Laurenç  balha- me tres morcis de fogaça » Vau m’assetar a al troquet d’Assonta, al solelh del matin,  amb un pichòt veirrat de rosat. Lo rosat que fa bronsar .
Ai encara dins lo cap lo crit de Fogaça l’amorosa que fa pantaissar. Ah ! lo crit de Fogaça. Cresi qu’es un moment fantastic coma « Esperit de sau » de Matthieu Peitavin. De segur es lo fantastic de familha de los dos cousins