L’òme que
plantava d'arbres
De segur
avetz legit, l’homme qui plantait des arbres, de Jean Giono. Era un pastre que cada jorn de
tota sa vida, plantava de glans, a çò
d’una garriga seca. A la fin de sa vida èra una polida forèst amb de sorgas que
sortigueron de terra
Al
Senegal l’associacion Occaniun a fait
atal amb la Mangrove. Los paisans an replantat 10 000 ha de paletuviers.
Aquò costa 1,5 milions d’euros . La guerra de Irac a costat 80 milions . Agacha
lo nombre d’arbras qu’auriam poscut plantar amb aquestes sòus.
Cal saupre
que la mangrove es un endrech ont los
peis fan de candeletas e donan de que manjar a totes. Es un gardamanjar per
tota la planeta amb de peis , mai tanben los aucèls e fòrça bestias
Mai cal
faire atencion, i a de cops, los que copan los arbres van pus lèu que los que los plantan
Aquela
dimenjada, avèm festejat los ochanta ans de la tanta Nicòla. Dins un polit
ostal. Champanhe, fetge gras, caçolet plan bon, vin de Faugere, de Castel Nòu,
pastissons de castanhas e chocolat. Un molon de
presents que costavan fòrça argent. Al moment de las charradissas
politicas , n’i a que disián que en
França, tot se desmarga , tot s’embastardís. Mai tot aquel monde son a
la retirada, amb una polida retirada ! ieu me disiái que la sopa èra plan
bona. Amic, es plan bona França
Ara cal
començar la poda de la vinha amb aquesta calor la vinha vai deborrar al mes de
genièr, e los ametliers faràn las ametlas al mes de març .Te lo disi pichot !
Aquel temps es destimborlat ! surament la fauta als « sputniks »
Bon tot aquò
me dona la secada, vau quèrre un tròç de fogaça salada amb un cop de rosé
frescadet , lo rosat que fa bronsar. Lo rosat de las sablas de Camarga
Al reveire amics
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire