jeudi 15 décembre 2016

blog 41 lo transumanisme




Lo transumanisma
L’autre jorn la radio parlava de « transumanisma ».  Amb lo progres de la medecina,  dels remèdis,  los metges nos van nos faire immortals, nos immortalizar. Una causa per tuar la mòrt, per eutanasiar la mòrt.  Aquela empega ! Çò que vòl dire que Hanouna, le Pen, seràn immortals. E tanben los bedigasses ensucats de la « tele realitat » Quane malur !  De biais que l’eternitat serà plan longa.  Aürosament  poirem continuar  d’agachar lo cuol e los tetons de Nabila. Ara,  una question plan fòrta  se pausa : «  Los tetons de Nabila restaràn gonflats coma de tucas  tota l’eternitat? E Nabila bolegarà son cuol, son tafanari tota l’eternitat? Nos o cal  dire!  Tanben los politics  van continuar de nos gonflar los alibòfis   tota l’eternitat? » Mossurs los transumanistas nos las cal nos dire totas aquelas causas per de que coma o ditz lo mèstre Victor Aïoli : « l’éternité c’est long surtout les derniers  temps »


 Bon tot aquò me dona la secada, vau quèrre un tròç de fogaça salada als gratelons de porcels plan gras e se pòt un morci de botifar,saucissa de Lacauna  amb un còp de rosat frescadet, lo rosat que fa bronsar. Lo « gris de gris » de las sablas de Camarga                                                                                                                                                                                            Al reveire amics

Le Trans humanisme
L’autre jour la radio parlait de « Trans humanisme ». Avec le progrès de la médecine, des remèdes, les médecins vont nous rendre immortels, nous immortaliser. Une chose pour tuer la mort pour euthanasier la mort. Cela est très étonnant ! Ce qui veut dire que Hanouna, le Pen seront immortels. Et aussi les imbéciles, idiots de la «  télé réalité »  Quel malheur ! Ainsi l’éternité sera très longue .Heureusement nous pourrons continuer à regarder les fesses et les seins de Nabila. Une question très importante se pose maintenant : « Les seins de Nabila resteront ils gonflés comme des pastèques toute l’éternité ?  Nabila remuera t’elle ses fesses toute l’éternité ? »Il faut nous dire. Et de mêmes les politiques, ils vont  continuer à nous gonfler les testicules toute l’éternité ? Messieurs les Trans humanistes, il faut nous dire toutes ces choses, car comme le dit le maitre Victor Aïoli : « l’éternité c’est long surtout les derniers  temps »

Bon tout cela me donne soif, je vais chercher un morceau de fougasse salée aux grattelons de porc bien gras et  il se peut un morceau de boudin, saucisse de Lacaune avec un coup de rosé bien frais : le rosé qui fait bronzer. Le « gris de gris » des sables de Camargue

 

blog 40los pasturar de géraniuns




Episode 9 los pasturaires de géranium bèc de grua 
Aquò se passava per las vòtas de Ceilhes. Al mitan de la nuèch tot lo mond èran rabinats al muscat de Frontinhan e Bibi començèt de chapar  los bècs de grua de la terrassa  de la tavèrna. Sai pas cossí faguèrem per davalar a çò de Lunas a dotze dins la «  203 luxe toit ouvrant » de l’Enric quichats coma las sardas amb un banc public municipal  raubat  sus la plaça de Ceilhes. Cal dire que l’Enric teniá lo volant e lo Dader passava las marchas, lo Peton (Roland Soulier) qu’era pichon èra amagat dins lo còfre. Las lausetas èran a calòs dels  dròlles, los autres se ramponavan sus lo tet amb lo bancàs.
Amics al mes que ven

Episode 9 les brouteurs de géranium
Cela se passait pour la fête votive de Ceilhes. Au milieu de la nuit tout le monde avait abusé du muscat  de Frontignan et Bibi a commencé à brouter les géraniums de la terrasse de la taverne. Je ne sais pas comment nous avons fait pour retourner a Lunas a douze dans la « 203 luxe toit ouvrant » de Henri, serré comme des sardines avec un banc municipal dérobé sur la place de Ceilhes. Il faut dire qu’Henri tenait le volant et Dader passait les vitesses. Le Peton (Roland Soulier) qui était petit était caché dans le coffre. Les filles étaient assises sur les genoux des garçons. Les autres se cramponnaient sur le toit avec le banc.
Amis au mois prochain

mercredi 23 novembre 2016

Blog 39Causas et consequéncias



Blog 39Causas et consequéncias
Una causa que compreni pas. Ara los politicas tractan las concecancias e pas ges las causas de fons. Agachatz ! Los gendarmes que se fan cramat per de baugs. Los responsables an crompats las bralhas « ignifugées », aquò es plan, mai caliá se pausar la question : «  perdequé aqueles baugs son devenguts baugs » E  de segur trapar una solucion
N’i a que son toxicomans anèm faire « des salles de shoot » E per quinas rasons son toxicomans. Benlèu que seriá bon de trabalhar la question
Tanben los migrants, benlèu que seriá melhor d’arestar las batestas dins lors país, las corrupcions e faire venir l’aiga e tanben l’electricitat dins los pais pauvres
Mai de que me disetz ? Aquò es un travaih de longa e cal un parel d’annadas per faira tot lo que cal. E los politacas s’en cagan. Es una causa ont se vei pas lo fruch d’una decision. Es pas de bon per una carrièra politica. 
L’autra nueit del temps de « l’épisode Cevenol » la pluèja raissaba e tombava sus mon lièch. Totas la nueit ai corregut per me petassar amb de farrats, de concas de caçairòlas. Aquò es per tretar las consequéncias. Dins la semana soi montat sus lo cobèrt per agachar las teules marrits. Mon papeta disiá «  cal montar sus lo cobèrt cada annada ». Aquò es per las causas. Coma aquò te cal pas levar per las pluèjas dins la nueit
Agachatz, se  levatz lo matin amb un marrit mal de cap, e los pels que petaradan dins lo cap  vos cal prendre un « doliprane » aquò se dis tretar las consequéncias, se voletz tretar las causes vertadieras, vos cal pas mai faire los aperos a çò de « Papie Moise ». Vos cal restar al vòstre ostal
Bon tot aquò me dona pas la « patata » Per me rebiscolar  vau quèrre un tròç de fogaça salada amb un còp de rosat frescadet, lo rosat que fa bronsar. Al reveire amics
L’Enric de la fogaça salada

dimanche 13 novembre 2016

blog38 Lunas 8 los jogaires manille coinchée





Los jogaires de « manille coinchée »
Cada fin de vespre a çò de « Cecilia » una còla d’òmes venián faire la « partida ». Aqui se trapava Pau Galy(lo tobib), Loís Baldy, Maurici Couderq ( lo secretari de la comuna), Rogièr Montagnol. Generalament, Cecilia qu’èra tibada d’una jornada de trabalh, anava al lièch e Marineta que l’ajudava èra dintrada a son ostal.
A la fin  del jòc, cadun anava pagar las consomacions. Un plegava los jòcs, un montava las cadièras sus las taulas,  l’autre donava un còp de balaja, lo darnièr montava los contravents amb las clavetas, esparava que tot lo mond foguèsse defòra,  tancava la pòrta,  puei fasiá passar la clau dejòs la pòrta. E cric e crac èra acavabat
Amics al mes que ven